Què et garanteix el logotip IGP-Castelló?

Les vinyes són a la província de Castelló

Les vinyes són cultivades segons bones pràctiques agrícoles.

i

El vi procedeix només d'aquestes vinyes i ha estat elaborat en un celler a Castelló, que compleix totes les normes sanitàries i fiscals.

El vi compleix amb els paràmetres químics certificats per un laboratori acreditat.

El vi ha superat un tast organolèptic realitzat per experts en percepcions sensorials de reconegut prestigi.

Com comprovar-ho?

A la contraetiqueta de totes les ampolles de vi de la IGP hauràs de trobar sempre el nom del celler elaborador, els logotips de la IGP, el nombre d’etiqueta i el número de lot.

CELLER ELABORADOR, indica quin celler pertanyent a la IGP Castelló a elaborat aquesta ampolla

LOGOTIPS IGP. Totes les ampolles han de portar els dos logotips de la IGP, l'europeu i el propi de Castelló

NOMBRE D'ETIQUETA. Totes les etiquetes van numerades, posseint cadascuna un únic número seqüencial, per tant no poden haver dues etiquetes iguals amb el mateix número.

NOMBRE DE LOT. Cada partida de producció està marcada amb un nombre de lot específic

FRUIT DEL TREBALL DELS NOSTRES VITIVICULTORS

Creació de la IGP-Castelló

al voltant de l’any 2000 alguns agricultors de la província van pensar que la vitivinicultura podia ser una bona opció agrícola com ho va ser en els segles de la XV a l’XX.

La il·lusió d’un grup reduït de viticultors i la direcció i ajuda de la Conselleria d’Agricultura, van fer possible que l’any 2003 es creare i reglamentare La Indicació Geogràfica “Vins de la Terra de Castelló”. Aquesta figura de qualitat designa els vins obtinguts íntegrament de raïm produït dins de l’àrea formada pels terrenys aptes per a la producció de raïm de vinificació emplaçats d’aquí a tres subzones vitivinícoles denominades Alt Palància-Alt Millars, Sant Mateu i les Useres-Vilafamés.

Recentment amb l’adaptació a les normes de la Comunitat Europea la denominació dels vins de la província de Castelló és Indicació Geogràfica Protegida Castelló, IGP Castelló.

Vins de la Terra

A Castelló, com pràcticament en tot el territori nacional, els primers indicis que testimonien l’existència de la vinya i el vi es remunten als segles VII – V a. C. Fenicis i grecs ens van portar els primers coneixements vitivinícoles, però és durant l’època romana quan s’inicia l’expansió de la vinya i el vi a les terres castellonenques. Es va conrear la vinya per tota la província.

Del segle XVI a l’XX vins com el Morvedre a la zona de l’Palància-Millars i el Carló al Maestrat van experimentar una llarga trajectòria d’esplendor productiu i un potent comerç aconseguint renom internacional. No obstant això a principis de segle XX dos esdeveniments van relegar a restes inapreciables els bons vins que des de l’època romana s’elaboraven a Castelló. El primer va ser l’aparició de la fil·loxera, una plaga tan devastadora com la tristesa de l’taronger, ja que quan l’insecte afectava la vinya en molt poc temps moria. La fil·loxera va entrar el 1902 a la nostra província per diversos punts i en 1917 ja havia acabat amb les vinyes. Només els híbrids productors directes, el Senyoret i l’Edo resistien a l’destructor insecte.

D’aquestes varietats es conreaven el 1950 sobretot al Maestrat fins 5.300 Hs. Al voltatnt de 4.500 famílies tenien en aquests cultius la seua principal o exclusiva font d’ingressos. Però, i aquest és el segon cop a la viticultura castellonenca, la Llei de l’Estatut de la Vinya, de el Vi i dels Alcohols, publicada el 1971, va prohibir la plantació i venda d’aquests ceps i el consum de vins produïts per les varietats híbrides. Els ajuts estatals per a la reconversió de varietats es van aplicar majoritàriament a altres cultius i molt poques a la vinya i en conseqüència a la província de Castelló, durant gairebé 30 anys ens vam quedar pràcticament sense vins de la nostra terra.

Vins emparats per la IGP-Castelló

Els vins emparats per la IGP Castelló són els següents:

  • Vi negre
    Fase visual: color de bona intensitat, amb predomini dels tons vermellosos.
    Fase gustativa: abundant, amb bon equilibri i estructura. Llarg postgust.
    Fase olfactiva: de bona intensitat i carregada de fruita. Neta i agradable.
  • Vi negre envellit
    Fase visual: predomini de tons vermellosos de bona intensitat habitualment dominat pels tons coberts excepte en els de llarga criança on presentaran característiques cromàtiques pròpies d’aquesta elaboració.
    Fase olfactiva: equilibrada entre fruita i fusta, intensa, neta i agradable.
    Fase gustativa: saborosa i ben estructurada, llarg postgust i bones sensacions retronasals.
  • Vi blanc
    Fase visual: predominen els tons grocs pàl·lids.
    Fase olfactiva: neta i de bona intensitat, dominen les sensacions de fruita.
    Fase gustativa: bona acidesa, frescos i afruitats. Bona persistència.
  • Vi blanc amb fermentació en bóta
    Fase visual: predomini de tons grocs intensos que poden arribar a tonalitats característiques de l’procés d’elaboració i / o criança.
    Fase olfactiva: bona fruita però amb les notes clàssiques que aporta la fusta a el conjunt de el vi.
    Fase gustativa: amable i saborosa, equilibrada i amb llarg postgust.
  • Vi rosat
    Fase visual: el color està comprés dins de les diferents tonalitats rosàcies.
    Fase olfactiva: aromes florals i de fruites vermelles.
    Fase gustativa: equilibrat pel que fa a l’sucre – acidesa.
  • Vi de licor
    Fase visual: tonalitats pròpies de la varietat d’elaboració, tendint de color robí a teula segons edat.
    Fase olfactiva: aromes dolços, a panses, alcohol, moscatell.
    Fase gustativa: untuosos, saborós i regust a fruita madura.
  • Vi de raïm sobremadurat
    Fase visual: el color abasta des del ambre a l’caoba, i també caramel.
    Fase olfactiva: gran intensitat i complexitat aromàtica i riquesa de delicats matisos afruitats i panses.
    Fase gustativa: a l’entrada en boca la bombolla es fon cremosamente i difon àmpliament frescor i acidesa equilibrada.
  • Vi escumós de qualitat
    Fase visual: el color és similar a el dels vins tranquils i dependrà de la varietat d’elaboració. Cal valorar les bombolles: mida, formació de el rosari, formació de la corona a la superfície i persistència.
    Fase olfactiva: la complexitat és similar als vins tranquils. Cal destacar aromes afruitats en joves i als llevats frescos i fleca els de criança en ampolla.
    Fase gustativa: a l’entrada en boca la bombolla es fon cremosamente i difon àmpliament frescor i acidesa equilibrada.
  • Vi d’agulla
    Fase visual: s’adequarà a les característiques ja descrites, segons siguin blancs, rosats o negres.
    Fase olfactiva: aromes varietals.
    Fase gustativa: lleugers i frescos.

La figura de qualitat IGP-Castelló, designa els vins obtinguts íntegrament de raïm produït dins de l’àrea formada pels terrenys aptes per a la producció de raïm de vinificació emplaçats d’aquí a tres subzones vitivinícoles denominades Alt Palància-Alt Millars, Sant Mateu i Les Useres- Vilafamés.